En Lluís de la Pomareda

 

Si voleu que us digui la veritat, fotografiar el meu pare va ser un gran repte personal. Un dels meus projectes al curs de fotografia de l’Eram tractava de fer un seguiment fotogràfic a una persona i vaig decidir fer-lo amb en Lluís de la Pomareda. La primera raó,intentar canviar la seva opinió sobre la meva passió per la fotografia veient-se en un àlbum de fotos, i la segona raó, perquè no conec a ningú que sàpiga fer tantes coses com ell. Com es diu col·loquialment, és un cul inquiet, no para mai de fer coses, sempre està pensant el que pot fer, i amb aquest sentit m’ha estat molt fàcil decidir quines fotos faria perquè un cop acabava de fer-ne una, ell mateix amb donava la idea per fer-ne una altre, i al final, del guió que m’havia preparat al principi no s’ha semblat res amb el resultat final.

Recordo una de les meves professores de l’escola de fotografia quan ens va explicar un dels seus projectes que va fer els Estats Units. Havia de fotografiar a persones famoses, i una era la Hillary Clinton a la Casa Blanca.  El cap de seguretat d’allà li va dir que tenia 3 minuts de rellotge per fer les fotos i que després havia de marxar. Un cop la Hillary va entrar a l’habitació on hi havia la fotògrafa, el primer minut el va gastar parlant amb ella, ja que és important que la persona que fotografies et tingui confiança, sinó es nota en el resultat final de la foto, el segon minut el va gastar col·locant-la al lloc on tenia pensat per l’encuadrament i l’últim minut en graduar bé la càmera, calcular les llums i fer una foto. Un cop passats els tres minuts, la Hillary es va aixecar i va marxar. La foto va sortir bé, però la pressió i els nervis devien estar a flor de pell.

Doncs jo potser no tenia la pressió ni dels tres minuts ni de tenir la dona del president dels Estats Units de l’any 2000, però m’hi va fer recordar quan després de fer 3 o 4 fotos seguides el pare ja em marxava de l’encuadrament perquè deia que ja estava bé. D’aquesta manera vaig apendre a no fer cap foto fins que no tingués l’encuadrament fet i la càmera ben graduada perquè a la que sentia que feia la foto ja es movia de l’escena.

Han estat uns mesos de seguiment molt satisfactoris i n’estic molt content d’haver-lo fet al meu pare. Aquí hi ha un valor personal molt gran.

 

 

 




Tornar a la pàgina d’inici

 

Advertisements
Comments
11 Responses to “En Lluís de la Pomareda”
  1. neus ha dit:

    Segur que el teu pare ha canviat la seva opinió entorn de la teva passió per la fotografia! Ara deu estar suuuuper orgullós de tenir un fill fotògraf! perquè Peazo de fotògraf estàs fet! Són precioses!!!!! M’han encantat, Santi!

  2. Marta ha dit:

    M’encanten!!! I de segur, tenen un valor personal immens. Felicitats!

  3. Albert Plana ha dit:

    Felicitats Santi. A les fotos hi surt ben bé el teu pare tal com és. El que em penso que no li fa gaire il·lusió per la cara d’ànsia que hi posa ha de ser pintar la piscina. Dona-li records i digues-li que val més que vagi amb una bicicleta sense motor elèctric que així suarà el porro de vi que s’està fotent.

  4. Marc Plana ha dit:

    quin padri mes macu que tinc 🙂 i quin professional de cosi que estas fet!

    ens veiem diumenge per sant quinti!

  5. ariadna ha dit:

    Molt genials i autèntiques aquestes fotos santi!

  6. Roseta de la Coma ha dit:

    Quina passada!!! A la Pomareda teniu un avi que a part de cul inquiet es genial! ah i la iaia més del mateix! felicitats i petons a tots! Santi les teves fotos son molt i molt boniques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

  • Santi Plana

  • La Garrotxa

%d bloggers like this: